Notícies
LES FAMÍLIES D'ALBORAIA IXEN AL CARRER: "L'ESCOLA PÚBLICA VALENCIANA MEREIX MÉS QUE PROMESES SENSE DATA"
Tres associacions de famílies d'alumnes del municipi es concentren al Passeig d'Aragó en suport a la vaga educativa indefinida i per denunciar les condicions materials dels centres escolars d'Alboraia
15 de maig del 2026
Centenars de famílies d'Alboraia han omplert aquest dijous al vespre el Passeig d'Aragó en una trobada reivindicativa organitzada per les AFAs del CEIP Cervantes, el CEIP Ausiàs March i el CEIP Patacona. Tallers de pancartes, animació infantil i sopar de cabasset han servit de marc per a una mobilització que va molt més enllà de la festa: les famílies alboraianes se sumen sense ambigüitats a la vaga educativa indefinida que sacseja el sistema educatiu del País Valencià des del passat 11 de maig, i aprofiten per elevar la veu sobre unes condicions que consideren indignes per als seus fills i filles.
"Avui hem vingut a dir que les famílies no som espectadores. Estem al costat del professorat i exigim el mateix que ells: una escola pública digna, amb recursos, amb infraestructures i sense burocràcia inútil", ha declarat Jose Ibáñez, president de l'AFA Cervantes.
UNA VAGA AMB RAONS DE SOBRA
Les reivindicacions que han portat el professorat a la vaga indefinida són clares i compartides per tota la comunitat educativa: rebaixar les ràtios, garantir una inclusió real i efectiva, més recursos materials i personals per a atendre la diversitat, infraestructures dignes i climatitzades, i menys burocràcia.
La proposta que la Conselleria d'Educació ha presentat als sindicats es limita a una reducció progressiva de les ràtios conforme al calendari estatal, un pla d'infraestructures sense data i tretze mesures per reduir la burocràcia. Una resposta que el professorat ha rebut amb abucheos i que les famílies alboraianes consideren insuficient i fora de la realitat que viuen cada dia als centres.
EL QUE VIUEN ELS CENTRES D'ALBORAIA: INFRAESTRUCTURES QUE NO ARRIBEN
La situació dels centres escolars d'Alboraia exemplifica amb precisió allò que el professorat denuncia a escala autonòmica. Les famílies no parlen en abstracte: parlen de patis sense ombratge on els xiquets juguen sota el sol de juny i setembre, d'edificis sense climatització adequada que converteixen les aules en forns a la tardor i a la primavera, i d'instal·lacions clau que porten anys en llista d'espera sense que cap administració fixe una data real d'execució.
Al CEIP Cervantes, la situació és especialment greu. El centre porta més de sis anys sense gimnàs, un projecte inclòs en el Pla Edificant de la Generalitat que acumula dilacions, modificacions i silencis administratius sense que l'alumnat haja pogut gaudir mai de la instal·lació. El pati d'infantil és una altra assignatura pendent: els més menuts de l'escola mereixen un espai digne i segur, i encara esperen. Infraestructures bàsiques com l'ombratge, la climatització dels edificis o l'aire condicionat no són luxes: són condicions mínimes per garantir el benestar i el rendiment de l'alumnat, i en massa centres continuen sent una reivindicació i no una realitat.
La responsabilitat d'aquestes mancances és compartida entre la Conselleria d'Educació i els ajuntaments, que tenen competències directes sobre el manteniment i la millora dels edificis escolars. Les famílies alboraianes exigeixen que cap administració s'amagui darrere de l'altra: l'alumnat no pot continuar pagant el preu de la descoordinació institucional.
"No demanem res extraordinari. Demanem el que qualsevol escola pública mereix: espais dignes, condicions adequades i respostes concretes. No més plans sense data ni promeses sense calendari."
INCLUSIÓ REAL, NO DE PAPER
Un dels eixos centrals de les demandes de les famílies és la inclusió educativa. Els centres de la comarca es troben cada vegada amb més alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, però els recursos humans i materials no creixen al mateix ritme. La burocràcia derivada de la gestió d'aquests casos recau sobre un professorat ja saturat, i les famílies observen com els seus fills amb necessitats educatives especials reben una atenció insuficient no per falta de voluntat dels docents, sinó per manca estructural de mitjans.
UNA JORNADA DE POBLE
Les imatges d'aquesta vesprada al Passeig d'Aragó diuen molt sobre qui és la comunitat educativa d'Alboraia. Xiquets i xiquetes de tres i deu anys pintant pancartes al costat dels seus pares i mares. Mestres que, en el seu quart dia de vaga i amb el cost econòmic que això suposa, han triat estar al carrer amb les famílies. Avis i àvies. Veïns i veïnes que s'han acostat per curiositat i s'han quedat per convicció.
"Gràcies per lluitar pel meu futur", llegien les lletres pintades a mà en una samarreta verda que portava una de les mestres del centre. Una frase que resumeix millor que cap nota de premsa el que s'ha viscut avui a Alboraia.
Les tres AFAs organitzadores animen les famílies que puguen a assistir demà divendres, 15 de maig, a la gran manifestació unitària a València.
Altres notícies
Alboraia Per l'Escola Pública
